LLUÍS LLACH

 

 

Lluís Llach va nèixer el 7 de maig a Girona. Passa tota la seva infantesa a Verges, un petit poble que no arriba a mil habitants situat al Baix Empordà, comarca de la que sempre s'ha declarat un enamorat. És el segon fill del matrimoni Llach-Grande. El pare és metge, fill de terratinents i la mare és una mestra nascuda a Porrera (Priorat) que havia rebut una educació burgesa en la Barceona dels anys 30 que era una ciutat republicana i nacionalista, en la que les idees anarquistes i d'esquerres dominaven l'ambient cultural.

L'existència d'un piano a ca seva el marcaria, qui amb 6 anys començà a composar les seves primeres estructures musicals al mateix temps que aprèn l'abecedari. Als 9 anys marxà cap a Figueres per a cntinuar els seus estudis. Als 15 anys, es desplaçaria a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria. Dos anys després, es matricularia a la Facultat d'Econòmiques.

Immers completament en els ambients universitaris antifranquistes, i degut al interès que des de petit ha mostrat per la música, entra en contacte amb el grup intel·lectual d'"Els Setze Jutges", antecedent del que llavors començaria a denominar-se "Nova Cançó" i en la que molt viat hi destacaria.

Recolzat per els seus companys universitatis, Lluís Llach canta per primer cop el dia 22 de març de 1967 a Terrassa, un concert en el que, segons ha explicat en repetides vegades, es passà tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant. 

Debuta a Madrid el 7 de desembre de 1970 al Teatro Español, a resultes d'aquest concert li sorgirien els primers problemes. L'opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds, els seus concerts són prohibits (durant quatre anys) sota l'acusació de "revolucionar al público con la mirada". En Lluís decideix exiliar-se a París. La veritat és que la policia el perseguia per qualsevol tan banal com "subversió", a l'estar integrat a un grup polític de la universitat, i per defensar el catalanisme i la crítica als feixismes que va realitzar durant un Festival musical celebrat al novembre a la localitat cubana de Varadero.

Lluís Llach posa fí a la seva carrera artística en dos multitudinaris i emotius recitals oferts en una carpa, amb capacitat per a més de 5000 persones, a Verges els dies 23 i 24 de març de 2007. Els concerts van ser un repàs del seu darrer disc i d'una recopilació de cançons clàssiques de tota la seva trajectòria. Finalment, el públic va dir adéu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava.

DISCOGRAFIA DE LLUÍS LLACH

• Els èxits de Lluís Llach (1968)
• Ara i aquí (1970)
• Com un arbre nu (1972)
• Lluís Llach a l'Olympia (1973)
• L'Estaca (1973)
• I si canto trist... (1974)
• Viatge a Itaca (1975)
• Barcelona, gener de 1976 (1976)
• Campanades a morts (1977)
• El meu amic, el mar (1978)
• Somniem (1979)
• Verges 50 (1980)
• I amb el somriure, la revolta (1982)
• T'estimo (1984)
• Maremar (1985)
• Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (1985)
• Astres (1986)
• Georafia (1988)
• La forja de un rebelde (BSO) (1990)
• Torna aviat (1991)
• Ara, 25 anys en directe (1992)
• Un pont de mar blava (1993)
• Rar (1994)
• Porrera (1995)
• Nu (1997)
• 9 (1998)
• Temps de revoltes (2000)
• Jocs (2002)
• Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003)
• Poetes (2004)
• Que no s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura 2005)
• i. (2006)
• Verges 2007 (2007)

BIBLIOGRAFIA DE LLUÍS LLACH

1. Memòria d'uns ulls pintats (2012)
2. Estimat Miquel (2013)
3. Les dones de La Principal (2014)

FUNDACIÓ LLUÍS LLACH

 La Fundació Lluís Llach té com a finalitat el desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu d'aquelles societats que per la seva llengua, cultura i situació social poden esser qualificades de minoritàries i/o mereixedores d'una especial protecció. Malgrat a que s'ha constituït recentment, la Fundació ja té dos projectes en curs a la comunitat rural de Palmarin, regió de Sine Saloum, de Cultura Serer, minoritària al Senegal. El primer anomenat "Yayoma-Maremar" té com a objectiu promoure la pesca sostenible i el segon, anomenat "Anem més lluny, se centra en l'educació, i la formació informàtica a la regió, així com facilitar les possibilitats de comunicació a través d'internet.

 

 

 EL MOVIMENT DE LA NOVA CANÇÓ

La Nova Cançó és un moviment cultural que es va desenvolupar durant la dècada dels anys 60 amb l'objectiu d'impulsar la cançó en català.

Encara que us costi de creure, i no fa pas massa temps, cantar en català era un fet excepcional, quasi heroic i, molts cops, prohibit i perseguit. Normalitzar la música en el nostre idioma va ser una tasca complexa que va durar molts anys. Els grups de rock en català actuals que coneixeu són, d'alguna manera, hereus d'aquest moviment i sense el qual avui no existirien.

 

 EL CONVIDAT ÉS LLUÍS LLACH

a) El convidat és Albert Om

b) L'escenari és Palmarin (Senegal) perque viu allà durant 6 mesos.
c)A Senegal quasi ningú el coneixia, fins que va dir qui era i a que es dedicava.
d) Lluís Llach és homosexual, i a Senegal la religió que tenen no ho permet, però ell se sent orgullós i no s'amaga.
e) Ell diu que ja s'ho imaginava, i que de sebreu no s'hagués retirat. També ho vi amb molta ansia per l' Independència de Catalunya.
f) Viu feliç amb el que fa a Palmarin amb la seva fundació, i treballa en dos nous objectius.

RELACIÓ ENTRE LITERATURA I MÚSICA EN LES CREACIONS DE LLUÍS LLACH

La relació que hi ha entre literatura y música en les creacions de Lluís Llach es que ell cantava i escrivia en català en l'època franquista.

PAPER DE LLUÍS LLACH DINS LA SOCIETAT CATALANA

Lluís Llach es podria dir que va ser un lluitador contra el franquisme, ja que a pesar de no poder parlar ni escriure en català, ell cantava i encrivia en català.

COMENTARI LA CANCIÓ L'ESTACA

L'Estaca es publica al 1968 i en el 1969 van prohibir la canció. Aquesta cançó dona ànims per obrir els ulls a la gent.

COMENTARI DE LA CANÇÓ EL MEU PAÍS ÉS TAN PETIT

Aquesta cançó la va dedicar a Catalunya, és un honor per als catalans escoltar aquesta cançó.

CARLOS ALBERTO ULLOA CARVAJAL 3RF